9.Els condensadors

Un condensador és un dispositiu que emmagatzema energia en el camp elèctric que s'estableix entre un parell de conductors els quals estan carregats però amb càrregues elèctriques oposades. Històricament els condensadors han adoptat la forma d'un parell d'armadures de metall, ja siguin planes o enrotllades en un cilindre, però de totes maneres entre qualsevol parell de conductors en qualsevol disposició sempre es dóna el fenomen de la capacitància.

Un condensador és format per dos elèctrodes, o armadures, separades per un dielèctric que evita que les càrregues elèctriques passin d'un elèctrode a l'altre.

8. Les resistències fixes i variables

Resistència fixa:

  -Provoca per caigudes de tensió.

  -Fa que el corrent es transformi en calor.

 - Tenen el valor indicat en barres de colors.

  -Dos terminals sense polaritat. 

Resistència variable:

  -Resistència el valor de la qual pot variar movent un cursor.
 - Tres terminals→ 1 mòbil.
  -S’utilitza en circuits per controlar la intensitat d’una llum.

7. Els díodes i el transistor

                                                                           DÍODE

Els díodes són components electrònics que permeten el pas del corrent en un sol sentit, en sentit contrari no deixa passar el corrent (com si fos un interruptor obert). Un díode Led és un díode que a més de permetre el pas del corrent sol un un sentit, en el sentit en què el corrent passa pel díode, aquest emet llum. Quan es connecta un díode en el sentit que permet el pas del corrent es diu que està polaritzat directament.

                                                                   TRANSISTOR

El transistor és un component electrònic semiconductor d'estat sòlid que s'utilitza com a amplificador o com a commutador, i té tres terminals que s'anomenen col·lector, base i emissor. Físicament, la base sempre està entre l'emissor i el col·lector: un petit corrent ovoltatge aplicat a un dels terminals controla el corrent als altres dos. El transistor és el component principal de tota l'electrònicamoderna i pedra angular dels dispositius electrònics moderns, i s'utilitza en ràdio, telefonia, ordinadors i altres sistemes electrònics. El transistor se cita sovint com un dels majors èxits del segle XX, i alguns el consideren un dels més importants avenços tecnològics en la història de la humanitat.

6. La llei d'Ohm

La llei d'Ohm estableix que el corrent que travessa un circuit elèctric és directament proporcional a la diferència de potencial que hi ha entre els seus extrems i inversament proporcional a la resistència del circuit.

Ón V és la caiguda de voltatge o diferència de potencial i I és el corrent. L'equació dóna com a resultat la constant de proporcionalitat R, que és la resistència elèctrica del circuit.

Per a components com les resistències la llei es compleix per un gran interval de valors de corrent i voltatge, però en depassar certs límits es perd la proporcionalitat directa per efecte de la temperatura dissipada pel circuit per efecte Joule

Al Sistema Internacional d'Unitats la unitat utilitzada pel corrent és l'ampere (simbolitzat com A), per la diferència de potencial és el volt(simbolitzat com V) i per a la resistència s'utilitza l'ohm (simbolitzat Ω).

Aquesta llei va rebre el seu nom en homenatge al seu descobridor, el físic alemany Georg Ohm, que el 1827 va publicar en un tractat les seves experiències i mesures resultants d'aplicar diferents voltatges i corrents a circuits simples amb diferents longituds de cable. L'equació que va presentar per explicar els seus resultats experimentals era més complexa que la que es presenta més amunt, que no va existir fins que el 1864 es va definir una unitat per a la resistència elèctrica.

5.Definir les unitats de les principals magnituds elèctriques

Tensió(V):

En física i enginyeria, la tensió mecànica és valor de la distribució de forces per unitat d'àrea, en l'entorn d'un material i dins d'un cos o un medi continu. Etimològicament ve del llatí tensio, -onis i es pot definir com l'acció o l'efecte de tibar o estirar fins a la rigidesa. La tensió és una força de reacció aplicada per una cordaestirada (una corda o un objecte similar) als objectes que l'estiren. La direcció de la força de tensió és paral·lela a la corda.

La unitat del Sistema Internacional d'Unitats per a la tensió és el pascal, la mateixa que per a la pressió. Atès que el pascal és molt petit, les quantitats usades en enginyeria es mesuren habitualment en megapascals (MPa) o gigapascals (Gpa).


Resistència(R):

La resistència elèctrica és una mesura del grau d'oposició que presenta un objecte al pas del corrent elèctric. La unitat del Sistema Internacional d'Unitats per a la resistència elèctrica és l'ohm, que se simbolitza amb la lletra grega omega majúscula (Ω).

 L'ohm rep el seu nom per George Ohm, el físic alemany que va descobrir la relació entre el voltatge i el corrent elèctric, materialitzada a la llei d'Ohm.

Intesitat(I):

La intensitat de corrent que circula per un conductor és la quantitat de càrrega elèctrica que passa per una secció del conductor en una unitat de temps, és a dir, és la quantitat d’electrons que circulen per un cable en un segon. La unitat és l’Amper i es representa per la lletra A.

Potència(P):

En física la potència és la quantitat de treball efectuat per unitat de temps. En el Sistema Internacional es mesura en watts; se sol representar amb la lletra P. Matemàticament es representa com la derivada temporal de l'energia:,

El watt (símbol: W) és la unitat de potència del Sistema Internacional, és la quantitat d'energia en joules que és convertida, utilitzada o bé dissipada en un segon. Es tracta d'una unitat derivada que pren el seu nom de l'enginyer, inventor i constructor d'instruments escocès James Watt, per la seua contribució al desenvolupament de la màquina de vapor, cosa que fou uns dels desencadenants de l'inici de la Revolució Industrial.

4.Quins són i quina funció tenen els principals components d'un circuit elèctric

-Components:

• RECEPTORS: Els receptors són els encarregats de rebre la informació del emisor i fer-ho arribar als altres components. Ex: Bombeta
• CONDUCTORS: Són els encarregats de enviar la informació. Ex: Cables
• COMMUTADORS: Permet modificar el camí que segueixen els electrons. Ex: Interruptor
• GENERADORS: Subministren corrent elèctric al circuit.Ex: Generador

3. Formes de producció de l'electricitat

      3.1.Per reacció química

     La reacció química entre dos metalls genera energia.

     Un dels processos per produir energia és mitjançant la reacció química entre dos metalls      en un medi àcid o alcalí.

     Un dispositiu capaç de produir electricitat a través de la reacció química és la pila.

     La pila genera corrent elèctric continu i es basa en l'acció química d'un electrolític sobre        els elèctrodes del mateix ió:

1. Prendre dos metalls diferents (per ex. Coure i zinc)
2. Unir-los amb cable a un rellotge, o un galvanòmetre, i inserir-los en una papa o llimona (o submergir-los en un recipient amb aigua acidulada)
3. Comprovaràs que el galvanòmetre acusa pas de corrent elèctric o, si escau, el rellotge començarà a funcionar.

3.2.Per pressió

El xoc de dos elements genera energia

Un dels processos per produir energia és mitjançant la pressió o cop entre dos elements.

Si raspem un metall contra un objecte salten espurnes o sigui: hi ha una manifestació d'energia. Si colpegem un clau també passa el mateix.

     Al seu torn, si volem espurnes més grans les podem trobar en dos piezocerámicos en          colpejar-(com en el cas de l'encenedor Magiclick).

3.3.Per llum o il·luminació

La incidència de llum genera energia.

Una manera d'obtenir energia és mitjançant l'aplicació de llum en una cèl·lula fotoelèctrica.

La cèl·lula fotoelèctrica és un aparell consistent en un circuit, en el qual va intercalada una superfície de metall alcalí muntada de manera especial, que és capaç de generar (com el seu nom indica) electricitat en presència de llum.

      3.4.Per temperatura

      La unió de dos elements per soldadura o rebló proporciona electricitat a escalfar-se.

      Una manera d'obtenir energia és mitjançant la producció de calor.

      Si escalfem la unió de dos metalls reblats, soldats o cargolats els extrems lliures                   manifestessin càrrega elèctrica.

      Aquests metalls diferents soldats es coneixen amb el nom de termocupla i serveixen per       a les vàlvules de seguretat d'estufes, cuines i calefones a gas.

      3.5.Per magnetisme

      Els conductors generen en ells mateixos un corrent en moure 'en un camp magnètic.

      Un dels processos per produir energia és mitjançant el moviment d'un imant davant d'un       bobinatge de coure, o bé pel moviment d'un bobinat davant d'un camp magnètic.

      Una màquina destinada a transformar l'energia mecànica en elèctrica és el dinamo.             Dóna lloc a un corrent unidireccional i està basada en la propietat enunciada                         precedentment.

2.Corrent contínua i corrent alterna

CORRENT CONTÍNUA
El corrent contínua la produeixen les bateries, les piles i les dinamos. Entre els extrems de qualsevol d'aquests generadors es genera una tensió constant que no varia amb el temps. Per exemple si la pila és de 12 volts, sobretot els receptors que es connectin a la pila estaran sempre a 12 volts (tret que la pila aquest gastada i tingui menys tensió). Si no tens clar les magnituds de tensió i intensitat, et recomanem que vagis primer a l'enllaç de la part de baix sobre les magnituds elèctriques abans de seguir.
Conclusió, en c.c. (Corrent continu o DC) la Tensió sempre és la mateixa i la Intensitat de corrent també.


CORRENT ALTERNA
Aquest tipus de corrent és produïda pels alternadors i és la que es genera en les centrals elèctriques. El corrent que fem servir en els habitatges en els endolls és d'aquest tipus.

   En aquest tipus de corrent, la intensitat varia amb el temps (nombre d'electrons) ia més canvia de sentit de circulació a raó de 50 vegades per segon (freqüència 50Hz). També la tensió generada entre els dos borns (pols) varia amb el temps en forma d'ona sinusoïdal (veure gràfica), pel que no és constant.

1.Electrònica:Aplicacions bàsiques

L'electrònica analògica és una part de l'electrònica que estudia els sistemes en els quals les seves variables, tensió, corrent, ..., varien d'una forma contínua en el temps, podent prendre infinits valors (teòricament com a mínim).

Habitualment, un senyal analògic presenta semblança respecte a la informació que transporta. Així doncs, el solc d'un disc de vinil, si l'observem en detall amb l'ajut d'una lupa o microscopi, té la mateixa forma que les ones sonores del so que representa. Per això diem que el disc de vinil és un enregistrament analògic, perquè les ones de pressió en l'aire (so) han donat lloc a unes ondulacions geomètricament semblants en el solc.


La cinta de casset és també un registre analògic, ja que les variacions en la intensitat del camp magnètic al llarg de la cinta són una còpia de les variacions de pressió en l'aire (so).


Algunes de les magnituds físiques portadores d'un senyal d'aquest tipus són elèctriques com la intensitat, la tensió i la potència, però també poden ser hidràuliques com la pressió, tèrmiques com la temperatura, mecàniques...